La indústria alimentària, principal consumidor de packaging, demana solucions d’envasos i embalatges més sostenibles en un context marcat pels canvis legislatius i una consciència ambiental més gran dels consumidors. El repte: aconseguir que el packaging compatibilitzi la prioritat irrenunciable de la seguretat alimentària amb la reducció de l’impacte ambiental. Hispack va dedicar una taula rodona a analitzar les perspectives d’implantació d’envasos sostenibles al sector, així com a compartir algunes experiències innovadores que s’estan duent a terme.
Moderador:
Pablo Vilanova, director de sostenibilitat, innovació i estratègia de Mercabarna
Clúster de 600 empreses que formen part de la cadena de valor de la distribució alimentària de producte fresc.
Participants:
Encarna Gómez, cap del Departament de Tecnologies de Producte i Processos
Centre Tecnològic AINIA
Centre tecnològic privat amb més de 30 anys d’experiència en R+D+i que té com a objectiu impulsar la competitivitat de les empreses a través de la innovació.
Daniel Olivares, gerent d’Operacions
San Jorge Packaging
Empresa xilena dedicada principalment a l’exportació d’envasos flexibles per a la fruita fresca amb materials actius per allargar la vida del producte.
Lorena Contreras, subgerent de Desenvolupament de Productes
Agrosuper
Holding d’empreses alimentàries xilenes dedicades particularment a la producció, la distribució i la comercialització d’aliments frescos i congelats de porc, aus, salmons i productes processats.
Amaya Prat, directora d’R+D+i i Sostenibilitat
Ametller Origen
Grup empresarial format per onze empreses especialitzats en la distribució de productes alimentaris.
Com a introducció de la sessió, Pablo Vilanova va explicar les accions que s’estan duent a terme a Mercabarna per aconseguir envasos el més sostenible possibles, i va avançar els 3 reptes principals que tot packaging alimentari ha de complir i treballar en la convivència dels tres:
- Garantir la seguretat alimentària.
- Allargar la vida del producte. Això és un repte especialment en producte fresc, i en aquells productes amb una primera transformació –com la fruita tallada i pelada, més perible que la fruita no transformada–. En aquests casos, la funcionalitat de l’envàs encara és més important.
- Aconseguir envasos sostenibles, no sols responent a criteris de la pròpia empresa sinó també per una creixent demanda de clients i del consumidor final. Pel portaveu de Mercabarna, “si una empresa vol vendre un producte alimentari sostenible és impensable fer-ho en un envàs que no ho sigui; l’envàs, doncs, ha de ser coherent amb el producte”.
A més d’aquests tres reptes principals, Vilanova va recordar que el packaging pot ser de gran ajuda en la traçabilitat del producte, ofereix al client informació d’interès i és un element clau de visibilitat per a la marca.
Packaging sostenible, què hem de tenir en compte?
Encarna Gómez – AINIA
La sostenibilitat als envasos s’està abordant des de diferents perspectives. Una és la reducció de materials fins d’origen fòssil i la substitució per materials procedents de fonts més sostenibles. En aquest cas parlem dels biomaterials i els bioplàstics.
Una altra alternativa que s’està plantejant de cara als propers anys és substituir materials plàstics per materials cel·lulòsics. Fins ara no era una de les tecnologies per les quals havia apostat la indústria agroalimentària, però hem avançat a l’hora de generar barreres als envasos amb aquest tipus de materials. A AINIA estem investigant en aquesta línia, aprofitant per exemple subproductes linocel·lulòsics -residus de poda-. En paral·lel estem treballant en el disseny dels envasos, pensant en el seu cicle de fi de vida, com es reciclaran, així com la reutilització d’envasos alimentaris.
Daniel Olivares – San Jorge Packaging
Ens interessa evolucionar cap a monomaterials biodegradables o reciclables. El desenvolupament de materials ha d’anar a la via de materials polivalents, de manera que es pugui reduir la quantitat de laminació i puguem incorporar aquests materials a una línia convencional de reciclatge. Així mateix, donem suport a iniciatives que desenvolupen materials de descart de la indústria, de materials orgànics.
La problemàtica que tenim amb alguns materials és que no són transparents, i en alimentació el producte ha de ser visible moltes vegades, com per exemple en el cas de la fruita. En aquesta línia cal treballar en el desenvolupament d’aquest tipus de materials, però aconseguint que siguin monomaterials.
Un altre tema és el normatiu. A Llatinoamèrica a la legislació encara li queda un llarg camí per recórrer, no tenim una gran cadena de reciclatge ni centres de compostatge i el desafiament és saber com evolucionar cap a materials polivalents que ens permetin alhora una reciclabilitat. Per nosaltres aquesta és la via de futur.
Lorena Contreras – Agrosuper
Estem inspirant-nos a Europa i està sent un procés força lent, hi ha molts conceptes confusos com biodegradabilitat i reciclabilitat en la mesura que molta gent no sap diferenciar què hi ha darrere de cadascú.
La Llei REP -Responsabilitat Estesa del Productor- obliga a Xile a fabricants i importadors de sis productes prioritaris a recuperar-ne un percentatge una vegada que acaben la seva vida útil (és a dir, quan es transformen en residus) de manera que cada empresa és responsable dels residus que genera al medi ambient. És un inici a l’hora d’impulsar i fomentar mesures alineades amb una sostenibilitat més gran, però encara ens queda molt camí per recórrer.
El consumidor, una peça clau
Amaya Prat – Ametller Origen
Veiem una preocupació creixent en el consumidor i en concret amb els envasos i creiem que cal aprofitar-la i fomentar-ne una coresponsabilitat.
Hem fet una revisió dels nostres envasos canviant materials i reduint packaging, tenint en compte tot el cicle de vida del material que posem en circulació, i veient-ne el posterior reciclatge i compostatge perquè a més cada comunitat autònoma té les seves particularitats.
També és molt important indicar al consumidor com reciclar els envasos; és a dir, en quin contenidor ubicar cada envàs, i això sembla banal però encara manca informació i coneixement sobre això.
Encarna Gómez – AINIA
Actualment tenim plantes de reciclatge a Espanya a les quals no arriba prou material per reciclar, en part pel desconeixement del consumidor. La tasca l’hem de fer no només els fabricants, sinó també tota la cadena de valor i el consumidor.
Una altra qüestió interessant, més enllà del reciclatge, és la reutilització. En aquest sentit, hem de pensar com es netejaran i higienitzaran els materials per a aquesta reutilització; és a dir, hem de desenvolupar materials que es puguin netejar fàcilment, de manera que puguem fer la quadratura del cercle.
Innovacions que busquen allargar la vida del producte
Daniel Olivares – San Jorge Packaging
Envasem el meló que arriba d’Hondures a Europa. Abans de passar pel procés, els melons tenen una vida útil de 14 dies i només el trànsit a Europa implica un trasllat de 20 a 30 dies. Per tant, necessitem allargar la vida del producte uns 40 dies per al consum en òptimes condicions quan arriba a mans del consumidor.
El cas icònic és el de les nous i altres fruits secs que s’exporten des de Xile al sud-est asiàtic o Europa. En aquests casos es fa servir un envàs laminat per garantir que el producte es mantingui fresc, turgent i en òptimes condicions. A través de la nostra R+D desenvolupem una fórmula de mitjana barrera que avui dia permet allargar la vida útil de 18 a 24 mesos el producte i que és 100% reciclable en una línia convencional de polietilè.
La llei REP considera que per al 2030 hem de tenir a la matriu de productes d’un sol ús almenys un 25% de matèria primera reciclada, i un dels problemes és que molts materials no estan classificats per tenir contacte amb aliments quan són reciclats. L’únic que ho aconsegueix a gran escala és el PET, i ens cal investigar altres vies i possibilitats.
Encarna Gómez – AINIA
L’intent de conjugar la sostenibilitat amb l’allargament de la vida del producte és un altre dels grans reptes, més enllà dels materials innovadors a l’hora del processament, de manera que puguem obtenir amb els materials nous les mateixes característiques que amb els materials multicapa. Realment no és fàcil substituir els materials multicapa per materials monocapa, no només pensant en l’envasament d’origen del producte sinó pensant també en altres qüestions com ara el moment de l’emmagatzematge -refrigerat o temperatura ambient-, el processament que tindrà, si és consum directe o són productes de quarta gamma…en aquest sentit hi ha molta feina per fer i noves possibilitats, com també les tenim amb envasos híbrids amb propietats barrera molt similars als envasos plàstics.
Lleis i normatives sobre residus, a debat
Amaya Prat, d’Ametller Origen, va aportar el seu punt de vista sobre la llei de residus recent aprovada fa un mes i la nova normativa que està preparant el Govern de Catalunya.
Tindrem un període de transició complicat. Pel que fa a la Llei de residus i sòls contaminats que estableix l’impost del plàstic verge, tots volem anar cap a materials reciclats, però no sempre són a l’abast. A més, la normativa en aquest cas s’ha avançat a les possibilitats d’aconseguir completament aquesta desitjada economia circular. Hem de treballar per a l’ús de plàstics reciclats de qualitat. En el cas de la venda a granel, les nostres botigues tenen una gran superfície de granel.
Pel que fa al Reial decret d’envasos, estem expectants, per exemple, en relació amb la prohibició de l’envasament de fruites i verdures amb menys d’1,5 kg. Això cal fer-ho amb cautela i revisar el malbaratament alimentari, que és també un gran problema mediambiental. Si no hi ha un ús correcte de les fruites i verdures en tota la cadena de valor podem estar generant un problema més gran del que volem solucionar.
Cristina Benavides, col·laboradora d’Hispack
