Les marques i la indústria alimentària s’enfronten al repte de crear envasos i embalatges alineats amb l’economia circular. Com desenvolupar materials de packaging més sostenibles? S’està demonitzant injustament el plàstic? Quin paper hi juga la normativa actual? En un món en què l ‘eco’ i el ‘bio’ venen, experts de diferents àrees relacionades amb la sostenibilitat, la comunicació i la R+D van participar en una taula rodona a Hispack per abordar aquestes i altres preguntes relacionades amb la creació de packaging per a aliments i begudes més sostenible.
José Antonio Gago – Eurecat
Market Manager | Product Innovation & Design Thinking Services
Eurecat és un centre tecnològic orientat a la investigació, al desenvolupament, i a la transferència tecnològica a les empreses.
Alex Benet – Grup Pastas Gallo
Direcció de compres
Empresa fabricant i comercialitzadora de pastes alimentàries.
María Pérez – Nueva Pescanova S.A.
Tècnic Especialista Economia Circular
Multinacional especialitzada en productes de la pesca, majoritàriament congelats i alguns refrigerats.
Pablo Tejero – Mahou San Miguel
Tècnic Especialista R+D+i & Homologacions
Companyia líder del sector cerveser a Espanya, comercialitzen cervesa i aigües.
Miquel Campmany – Nestlé
Responsable de Comunicació a consumidor
Empresa multinacional suïssa d’aliments i begudes
Com abordeu la creació de materials de packaging més sostenibles?
María Pérez – Nueva Pescanova S.A.
Tenim la nostra pròpia estratègia d´economia circular de packaging amb objectius ambiciosos. Estem treballant per a que durant el 2025 tots els nostres envasos siguin reciclables, reutilitzables o compostables, i per això estem reduint gramatges i optimitzant-los, passant per exemple de materials complexos en plàstic a monomaterials, i incorporant plàstic reciclat sempre que sigui possible, principalment al PET.
Pel que fa als bioplàstics o biomaterials, els estoigs de cartró són un tipus de format que utilitzem freqüentment. Pel que fa als compostables, els estem explorant perquè tenen limitacions importants al sector alimentari.
Pablo Tejero – Mahou San Miguel
Pel que fa als materials d’origen bio, el PLA el vam provar al seu dia, encara que ha de millorar en termes de permeabilitat i a l’hora d’industrialitzar caldria fer màquines ad hoc. En paral·lel estem investigant altres bioplàstics. En aquest sentit, un punt molt important és que la matèria primera provingui de subproductes o residus de la indústria perquè si cultives un producte per aconseguir bioplàstics estàs traient superfície terrestre per a l’alimentació i és contraproduent.
Passant al següent punt de materials d’origen reciclat, actualment tenim el 100% de rPET -plàstic PET reciclat- a la nostra gamma d’aigües. L’embalatge secundari per agrupar les ampolles està al 50% de reciclatge perquè ja ho exigeix, en concret, la llei de les Balears.
Tots els nostres envasos són monomaterials i, per tant, 100% reciclables.
Pel que fa als processos de fabricació, lluitem per l’eficiència, recuperant, per exemple, el CO2 de la fermentació de la cervesa per generar energia elèctrica per al procés de fabricació de la cervesa, així com reduint el consum d’aigua per reduir l’empremta hídrica. Així mateix, tota l’energia que fem servir prové de fonts renovables.
Per acabar, també posem el focus en la sostenibilitat de disseny de materials: apostem pel retornable, materials més lleugers i més eficients per a la logística.
Alex Benet – Grupo Pastas Gallo
Per nosaltres la sostenibilitat té tres reflexions clau a tenir en compte més enllà que la realitat tècnica ens permeti o no poder implementar-les:
- Impacta realment d’una manera favorable al medi ambient?
- Des del punt de vista dels costos, la inversió en sostenibilitat ha de tenir un cert retorn suportable. L’eix costos de vegades actua com a catalitzador d’altres eixos.
- Com és de perceptible per al consumidor? El que és important és ser sostenible, però també cal semblar-ho.
Miquel Campmany – Nestlé
En el cas del plàstic reciclat, crec que hi haurà anades i vingudes. Estem en un any difícil amb increments de costos i això ha provocat una pujada important del preu del plàstic reciclat. A més, hi ha moltes qualitats i tipus de plàstic reciclat, i això també determina l’impacte en el compte d’explotació.
Al punt de venda fem molts retràctils, tot el que són packs promocionals, duos, packs dobles…i ens hem proposat que siguin tots en cartró.
També apostem pel packaging fet amb poliolefines, 100% sostenible, i que a més a més garanteix la primera funcionalitat d’un envàs: que contingui i protegeixi.
Packaging promocional i secundari: com reduir-lo?
Pablo Tejero – Mahou San Miguel
Estem tots en una guerra legislativa al plàstic alhora que el packaging secundari està migrant de plàstic a cartó. Però al final, la diferència és que enlloc d’omplir el contenidor groc estem omplint el contenidor blau, tot i que millora el tema del lettering a l’envàs. La transició clara al packaging secundari del plàstic al cartró el podem veure per exemple a les anelles de les llaunes i a les safates.
Alex Benet – Grupo Pastas Gallo
Hi ha un gran volum de packaging secundari que acaba a les escombraries. Més enllà de les migracions i del recorregut que ens queda per fer al packaging secundari per utilitzar materials més fàcilment reciclables que el típic retràctil de plàstic, no hi ha res més sostenible que gastar menys, optimitzar dimensions i mides.
María Pérez – Nueva Pescanova S.A.
En el nostre cas, no fem un gran ús del packaging secundari. Fa un parell d’anys vam passar d’un retràctil de plàstic a una faixa de cartró i el consumidor ho aprecia. El repte és reduir el volum i la quantitat de packaging secundari.
El plàstic i la legislació, temes controvertits
Pablo Tejero – Mahou San Miguel
S’està demonitzant el plàstic injustament, en part per un mal ús dels residus per part nostra. Però la legislació europea està posant un focus al plàstic d’un sol ús, en concret al plàstic verge.
Alex Benet – Grupo Pastas Gallo
Encara que de vegades ens compliqui la vida, la legislació és necessària, posa pressió i acciona un comptador en marxa perquè et posis les piles, tot i que això no impedeixi tenir un punt de vista crític. La legislació demonitza igual un monopolímer de plàstic que un plàstic complex, i això ho veig injust perquè l’ús d’un material monopolímer et permet entrar en una cadena de reciclatge per a altres usos i l’altre plàstic no. Suposo que això és un pas accelerat, però que futures legislacions hauran d’abordar i corregir.
Miquel Campmany – Nestlé
La indústria té un compromís enorme en termes de sostenibilitat, però el paper del consumidor també és clau.
Cada cop estic més convençut que ho hem de fer aviat. No només ens competeix adaptar el packaging a una realitat més sostenible, sinó també comunicar, educar i convèncer el consumidor en matèria de sostenibilitat. Ha d’estar educat en aquest tema i posar-ho en pràctica.
María Pérez – Nueva Pescanova S.A.
Hi ha un problema d’harmonització entre diferents països i la pressió legislativa i els impostos ens posa les piles i ens ocasiona, entre altres qüestions, càrrega administrativa.
El consumidor no distingeix tipus de plàstic. Evitem l’ús del plàstic sempre que sigui possible. En aquest sentit estem alineats amb la guerra al plàstic, però també el seguirem utilitzant quan considerem que és el millor material per al producte que estem envasant.
Al punt de venda, Grupo Pescanova informa de les millores en packaging quan hi ha un benefici o indiquem canvis de materials. El nostre fort és seguir apostant per la sostenibilitat del producte en tot el procés amb el segell ‘Pescanova Blue’. El Programa de Sostenibilitat ‘Pescanova Blue’ promou operacions i pràctiques més sostenibles en els vessants biològic, ambiental, tecnològic, econòmic, comercial i social. I és que no hem d’oblidar que el consumidor està comprant un producte, no només un envàs.
Alex Benet – Grupo Pastas Gallo
Vivim un moment en què el consumidor i determinats targets estan en un procés de conscienciació, tant pel que fa al producte –RSC, saludable…– com del packaging, però encara queda molt recorregut. En aquest sentit, les grans marques tenim la responsabilitat de comunicar de manera honesta. Vivim una situació general on les marques presenten més les seves virtuts que els seus defectes, i això també passa amb tot allò relacionat amb la sostenibilitat. I és que no acostumem a parlar del que encara ens queda per fer pel planeta, més enllà dels interessos de les companyies.
Punt de venda com a punt de recollida?
Pablo Tejero – Mahou San Miguel
La idea de tornar els cascos a l’establiment, com feien els nostres avis fa anys, la veig cada cop més propera. El més complicat serà en consumidors molt “còmodes”, que estan acostumats a consumir i llençar, que a partir d’ara consumeixin el producte, guardin l’envàs per tornar-lo quan vagin al super i que així l’establiment et retorni el dipòsit. Alhora, caldrà habilitar un espai per a la recollida i un canal de logística inversa. El més difícil que veig és conscienciar i dur a terme una tasca didàctica amb el consumidor perquè ara es prioritza l’utilitzar i llençar.
Miquel Campmany – Nestlé
En el nostre cas és evident aquesta tendència, per exemple, al cafè en gra, que veiem com una via clara de creixement. Una altra cosa serà com ho posem fàcil al consumidor. El benefici del convenience és fonamental, i aquesta qüestió no l’hem d’oblidar i deixar-la de banda. En aquest sentit i com a exemple, fa anys es va posar en marxa una iniciativa per recollir càpsules, hem estudiat fins a quin punt el consumidor estaria disposat que li recollíssim les càpsules a casa, i no és fàcil.
María Pérez – Nueva Pescanova S.A.
El repte és canviar hàbits de consum i això requereix temps i diners. I si ara ens molesta omplir el contenidor, imaginem-nos havent d’anar a tornar un envàs. Pel que fa als reutilitzables, la legislació ha posat una sèrie de condicions pel proper any. En el nostre cas, posaran baguls per comprar a granel? Com etiqueto per exemple el filet de lluç sense envàs? No ho sabem i aquesta informació encara no és clara. Per tot això, la col·laboració entre el punt de venda i les marques serà essencial per poder-ho dur a terme, juntament amb tota la cadena de valor.
Alex Benet – Grupo Pastas Gallo
En determinats sectors, com a congelats, la devolució del packaging considero que té un recorregut curt. Amb el convenience consolidat és difícil que el consumidor renunciï a la comoditat que li has ofert. En aquest sentit, la legislació serà clau per empènyer aquest tipus de mesures.
Cristina Benavides, col·laboradora d’Hispack
