El futur immediat posa damunt la taula alguns reptes per a un packaging que es revela imprescindible, tant a les botigues físiques com al canal e-commerce. Analitzem la força del packaging en el sector alimentari i els canvis i tendències davant un consumidor cada vegada més conscient i més exigent.
Els hàbits de compra i de consum han canviat després de la irrupció del covid i tot apunta que alguns d’aquests canvis han arribat per quedar-se. El sector agroalimentari ha hagut d’anar adaptant-se sobre la marxa a un context desconegut fins al moment, i segons recull un informe presentat recentment per Ainia, centre especialitzat en tecnologies i innovació per al desenvolupament del sector alimentari, la percepció dels consumidors davant les empreses fabricants de productes d’alimentació ha estat positiva en aquest període, destacant els valors de solidaritat, intel·ligència i empatia com els atributs més importants, tot i que s’ha trobat a faltar un major grau de transparència d’aquestes empreses. A més, el 84% dels 3.000 consumidors consultats creu que la innovació en les empreses d’alimentació es mantindrà i fins i tot creixerà.
Seguretat i higiene, els mantres més repetits
Davant d’aquesta percepció altament positiva, la indústria del packaging ha jugat un paper clau per garantir dues qüestions de primer ordre en aquesta nova normalitat: la seguretat i la higiene, conceptes que han generat canvis en la cistella de la compra. S’han registrat compres més ràpides i de més volum concentrades en un dia per setmana, s’han adquirit més plats preparats i, pel que fa als envasos, ha augmentat la compra de productes envasats i en monodosi.
Carlos Enguix, responsable del departament de Tecnologies de l’Envàs a Ainia, considera que “les mesures de seguretat i higiene en envasat de les que disposa en l’actualitat la indústria agroalimentària són a priori i, segons els estudis que s’han realitzat fins a la data, adequades “. De cara als següents mesos, l’expert apunta la possibilitat d’adaptar la venda a granel al nou context, així com una progressiva disminució de l’ús d’envasos monodosi, però posant sempre el focus en garantir la seguretat alimentària. D’altra banda, estudis realitzats demostren que la viabilitat del Covid-19 en diversos materials és diferent, sent des d’unes hores fins a tres dies, però no hi ha evidències de cap cas de contagi a partir dels envasos. El packaging s’ha convertit en el garant de seguretat alimentària dels productes i aliments.
Els canvis viscuts en aquests últims tres mesos també han tingut un impacte directe en els fabricants d’envasos i embalatges per al sector alimentari. Alguns d’ells han adaptat la seva producció a noves comandes per part dels seus clients, mentre que altres han destinat part de la seva producció a la fabricació fins i tot de material sanitari. Enplater, fabricant d’embalatge flexible, ha col·laborat amb Tecnomolde per subministrar mascaretes per a hospitals, i el seu film flexible s’ha utilitzat per fer pantalles protectores. Pel que fa als seus clients i projectes habituals, el seu director de màrqueting, Albert Valldeperes, afirma: “estem mantenint nivells de l’any anterior, ja que el nostre principal sector de subministrament és l’alimentari, però estem alerta perquè ens podem trobar amb una crisi econòmica i social profunda que també ens podria afectar en la mesura en què els consumidors puguin rebaixar el seu llindar de qualitat a favor de el cost“.
Les mesures de seguretat i higiene han estat una constant, no només pel que al packaging es refereix sinó també en tota la cadena de valor. Així ho corrobora Valldeperes: “el primer que vam posar en marxa van ser protocols per minimitzar el risc de contagi entre els nostres treballadors i els visitants. Setmanalment una empresa externa fumiga les instal·lacions, es pren la temperatura al personal, disposem de màscares, gel i tovalloletes desinfectants i el personal administratiu s’ha dividit en dos torns per realitzar de forma rotativa la jornada a casa i a l’oficina“. Pel que fa a garantir el subministrament d’algunes matèries primeres, han augmentat la capacitat d’estocatge de film amb la instal·lació de carpes.
La sostenibilitat, prioritat per a tots
Algunes de les mesures que s’han pres arran d’aquesta crisi poden arribar a suposar una revisió o un alentiment d’algunes de les tendències que s’estaven generant a partir de l’Estratègia Europea d’Economia Circular, però aquesta estratègia seguirà igualment endavant. Així ho assegura Carlos Enguix, que destaca la necessitat de garantir que els productes arribin als consumidors en les condicions adequades, amb la seva qualitat nutricional, alhora que s’adeqüin a una economia circular. “La sostenibilitat suposa un equilibri entre els aspectes econòmics, mediambientals i els beneficis socials i, per tant, les solucions d’envasos seran sostenibles si estan concebudes per a ser òptimes en la recerca d’aquest equilibri, tenint en compte tot el seu cicle de vida, des de la producció de matèries primeres fins a la gestió de residus de l’envàs“, conclou el portaveu d’Ainia.
En aquesta línia, l’expert assegura que caldrà treballar perquè els envasos siguin reciclables de forma eficient en costos, s’usin cada vegada majors percentatges de reciclatge, es puguin desenvolupar envasos compostables amb els costos i prestacions adequades i s’aconsegueixi una reducció efectiva en les quantitats de materials utilitzats. Tot això, sense disminuir el nivell de seguretat, la qualitat i les funcionalitats ofertes als consumidors i sense que els costos pateixin variacions significatives.
Un altre aspecte a tenir en compte a l’hora d’escollir un envàs o sistema d’envasat és la reducció del malbaratament d’aliments. És important no oblidar que el rebuig d’aliments suposa una pèrdua de totes les despeses implicades en la producció d’aquest aliment, el seu envàs, el seu transport i la seva gestió, amb tots els impactes ambientals associats.
Una tendència que també s’ha observat durant aquests últims tres mesos ha estat l’increment de l’e-commerce, i tot i que en alimentació el percentatge de compra per internet encara és reduït en termes relatius, sí que ha experimentat un important creixement. Per tant, l’ús de materials d’embalatge per a aquest sistema de distribució ha pujat, i aquest nou escenari també planteja reptes perquè convisquin les pràctiques sostenibles i un major volum d’embalatges i desaprofitament generat a les llars.
Des d’Enplater, Valldeperes reforça la importància de seguir posant el focus en la sostenibilitat. “La principal preocupació dels nostres clients gira al voltant de l’entorn, de manera que seguim incrementant la demanda de films monomaterials, i en els casos en què volen canviar, el més important és que mantinguin les mateixes propietats de maquinabilitat i conservació de les opcions que utilitzaven“.
Nous temps, nous materials?
Davant d’una situació com l’actual, la digitalització està jugant un paper molt important, permetent automatitzar processos, millorar la traçabilitat i intercanviar informació en tota la cadena de subministrament de producció i distribució. Tot això redunda en una major eficiència, seguretat i optimització dels processos, alhora que contribueix a generar solucions sostenibles amb una visió integral.
A Ainia estan treballant en materials alternatius o complementaris als plàstics derivats del petroli, des de solucions bio-basades i compostables fins a solucions que combinen cartró i plàstic compostable o reciclable. Totes les noves solucions que apareguin hauran de complir les pautes de l’Estratègia Europea d’Economia Circular, i totes les empreses han d’anar alineades davant aquesta exigència, independentment de les conseqüències generades per l’arribada del covid.
En aquest sentit, Carlos Enguix opina que els plàstics són necessaris per a moltes de les aplicacions en envasat d’aliments, per garantir la higiene i la seguretat i per oferir als consumidors funcionalitat en l’ús. “La recerca de la sostenibilitat ha de venir per trobar la solució més adequada per a cada cas a partir dels requeriments del producte, riscos de deteriorament, la seva vida útil, sistema de distribució i manera de preparació. Cal fer un eco-disseny de la solució d’envasat més adequada tenint-lo en compte des de la concepció de l’envàs a la gestió del residu“.
L’expert assegura que hi ha molts envasos que no tenen un sistema de reciclatge efectiu, i això serà un dels reptes més importants i un fet que impulsarà la recerca de nous materials o la combinació en un mateix envàs dels ja existents per aconseguir una reducció del cost i de l’impacte ambiental.
Com a exemple, Enguix explica que han desenvolupat recentment una safata termoformable en línia, per a processos d’envasat en MAP, buit, o skin amb l’estructura de cartró que pot anar imprès, i un film fi interior de plàstic per oferir barrera a gasos i humitat i permetre la segellabilitat. Està formada per 90-95% de cartró i un 5-10% de plàstic que són separables per al reciclatge. És l’única del mercat amb cartró en pla i té una vora plana per al segellat, sense juntes ni diferències de gruixos, el que garanteix una integritat de segellat, i a més permet fer packs de diversos envasos o envasos multicavitat per a casos com plats preparats amb salses, amanides amb toppings etc. Els formats i dissenys són diversos, des de safates per a carns, i plats preparats fins potets per a postres o envasos per pizzes.
A més de la investigació i desenvolupament de nous materials, i davant una societat cada vegada més informada i exigent amb el que consumeix, els sistemes d’etiquetatge també hauran d’evolucionar per oferir un tipus d’informació que cada vegada cobrarà més interès, com la procedència del producte, l’impacte del packaging del producte en el medi ambient, la traçabilitat… i tot això d’una manera intel·ligible, perquè el consumidor no ha de saber la diferència entre un plàstic compostable i un plàstic derivat del petroli.
Els estàndards de seguretat alimentària i higiene que existien prèviament han facilitat l’adaptació a aquesta nova normalitat, però l’esforç residirà, en part, en aconseguir un equilibri entre la necessitat de desenvolupar nous materials sostenibles que compleixin les exigències europees pel que fa a Economia Circular, fomentar la reutilització i el reciclatge sense renunciar a la màxima seguretat alimentària, i tot això amb costos competitius per a fabricants, marques i per al propi consumidor. Hispack seguirà de prop i aglutinarà les millors solucions per als desafiaments que es presenten.
Cristina Benavides, col·laboradora d’Hispack
