Com ha estat la resposta en termes de subministrament i logística? Quines debilitats han sortit a la superfície? Quins reptes es presenten en l’era post-covid? A aquestes i altres qüestions intentarem donar resposta de la mà del director d’Innovació i Projectes del Centre Espanyol de Logística (CEL), Ramón García, i el director de Transport de Dia Group, Pedro Gil.
En qüestió de dies i de forma inesperada, la indústria ha viscut tres escenaris: els sectors que han vist paralitzada la seva activitat completament, els que han adaptat i reorientat el seu negoci a fabricar productes encaminats a pal·liar la crisi sanitària i, finalment, aquells que han incrementat la seva activitat. Cada un d’ells ha viscut una problemàtica diferent.
En el primer grup, i més enllà de les conseqüències laborals derivades de la paralització de l’activitat, com els ERTO’s, s’han trobat amb problemes de sobreemmagatzematge i sobreinventaris que s’han hagut de gestionar sobre la marxa, amb la conseqüent dificultat dels costos associats.
En canvi, la indústria que ha incrementat la seva activitat, centrada bàsicament en la cadena de subministrament sanitària, ha hagut d’afrontar comandes molt per sobre de les seves previsions. Un exemple el tenim en la demanda de bates i mascaretes a Espanya després de l’arribada del covid, que es va multiplicar per 3.000. Finalment, sectors com l’alimentari i l’e-commerce han incrementat la seva activitat i l’han centrat, com és lògic, en proveir productes de primera necessitat. La major demanda ha generat, al seu torn, la dilatació dels terminis de lliurament a client, així com trencaments d’estoc en alguns casos. Una dada significativa és que en el segment de l’alimentació, s’ha multiplicat entre un 5 i un 8 la demanda de productes a través del comerç electrònic, a més que a Espanya no estava afermat l’hàbit de comprar productes d’alimentació pel canal online i això també ha influït en tot el procés.
Tots els escenaris tenen un denominador comú: aquesta crisi global ha impactat directament en tota la cadena de subministrament i logística però els experts consultats afirmen que el sector ha respost de manera molt competent i ha estat a l’altura.
L’adaptació al canvi, clau en un context d’incertesa
Independentment del sector, el nou context que ha portat el Covid ha significat un gran test per posar a prova a la indústria. El director d’Innovació i projectes del Centre Espanyol de Logística (CEL), Ramón García, destaca el grau de digitalització i les eines de planificació de les que disposaven les empreses com a factors determinants a l’hora de fer front a aquesta nova situació. I és que les empreses que ja tenien desenvolupada una estratègia omnicanal consolidada s’han adaptat millor als canvis del nou context. En aquest sentit, el directiu del CEL subratlla la importància que ha pres el canal online, així com la hibridació utilitzada per empreses i grans superfícies que han combinat de forma eficient les plataformes de preparació en botiga, el canal online i el lliurament híbrid amb serveis com el format click & car llançat per distribuïdors com El Corte Inglés, que consisteix a recollir la comanda a la botiga física realitzada prèviament de forma online.
Els supermercats Dia també han dut a terme canvis a les seves botigues per atendre l’elevada demanda i garantir el major proveïment possible. En aquest sentit, el director de Transport de Dia Group, Pedro Gil, explica la conversió d’algunes botigues físiques en espais dark store, és a dir, en centres de preparació de comandes. En aquesta línia, i davant la pregunta de les mesures que el grup de distribució ha pres per fer front a la complexitat logística, Pedro Gil enumera quatre punts que considera bàsics: la logística col·laborativa amb altres carregadors que han acusat una disminució de l’activitat; un contacte continu amb les administracions per concedir exempcions a les restriccions habituals en tant a qüestions com pesos, dimensions, horaris de conducció i caducitat de documents; increment de recursos en transport i magatzem; i flexibilitat en els horaris de recepció i lliurament.
Per al portaveu del CEL existeix la idea generalitzada que la logística és tan sols emmagatzematge i transport, però reivindica un paper molt més complex i clau per al sector, i no només en moments com l’actual. “La logística és la intel·ligència que fa que els productes i serveis estiguin quan han d’estar i on han d’estar“, afirma García, que considera, a més, que el sector ha demostrat en aquesta crisi la seva capacitat de planificació, replanificació i adaptació. En aquest sentit, García assenyala no només els processos de la cadena de subministrament en si, sinó també la complexitat que ha comportat el teletreball per a un sector altament interconnectat, interdependent i amb una elevada necessitat de sistemes amb accés a remot, amb els riscos de seguretat que això suposa.
No obstant això, en aquest nou escenari també han aflorat algunes debilitats. En l’àmbit del transport s’ha evidenciat que no hi havia plataformes eficients per fer un balanç adequat de recursos entre uns sectors i altres per desconeixement previ. Per exemple, s’ha donat el cas d’alguns transportistes que s’han quedat sense activitat i podrien haver prestat servei a altres empreses que ho necessitaven. La lectura que s’ha de fer darrere de casuístiques com aquesta és que falten canals de comunicació i plataformes col·laboratives que facin visibles els recursos i com accedir-hi.
Reptes i oportunitats per reinventar un futur immediat
Davant la pregunta, i a partir d’ara, què passarà? hi ha diverses incògnites, però també moltes oportunitats per repensar com millorar els processos i la cadena logística. Els conceptes de seguretat i higiene seguiran sent temes de primer ordre en els següents mesos. En aquest sentit, el portaveu de Dia Group considera que els EPIS, que mai han d’estar desatesos, cobren especial rellevància. “Tots els processos estan en revisió des de l’òptica de disminuir el contacte físic amb el client, de garantir la neteja i desinfecció del producte, i de flexibilitzar les diferents formes de lliurament. A més, serà necessari pensar en zones específiques, habilitades per al trànsit o estada de persones en les instal·lacions que garanteixin les necessitats mínimes, juntament amb els exàmens mèdics en tota la cadena, que hauran de produir-se amb més regularitat “, conclou Gil.
En paral·lel, també es preveu que a causa de les mesures de seguretat que ja s’estan prenent i que continuaran en els propers mesos, les activitats habituals del procés logístic s’alentiran, el que suposarà un impacte directe en el sector. El portaveu del CEL es planteja quin percentatge de negocis continuaran la seva activitat després d’aquesta aturada de pràcticament tres mesos. García ofereix dades al respecte: “a Espanya, més del 60% de les empreses de transport estan constituïdes per autònoms, i aquest col·lectiu és especialment vulnerable després de la caiguda d’activitat que hem viscut, i si ens centrem al canal Horeca, estem veient que 3 mesos de parada sense activitat ha deixat a aquests establiments en una situació complicada pel que fa a negoci es refereix i hem de veure qui sobreviu“. Per la seva banda, Gil adverteix que “podem trobar-nos amb escassetat de conductors perquè els autònoms que hagin vist reduïts els seus ingressos han pogut desplaçar-se cap a altres sectors de l’economia amb major nivell d’activitat, especialment cap al sector primari, i la disminució d’empreses de transport agreujarà aquest problema“.
Pel que fa a l’e-commerce, el director d’Innovació i projectes del CEL espera que l’activitat es dupliqui en relació a xifres prèvies a la crisi, passant d’un 5% aproximadament a un 10%, i destaca que el procés logístic de les plataformes de comerç electrònic és diferent al que viuen les botigues físiques i que serà necessari seguir preparant-se per a això. A més, fa una crida a una qüestió que canviarà quan es recuperi el trànsit habitual i reprenguem l’activitat comercial a ple rendiment: “Veurem com evoluciona el transport perquè en període de confinament dels lliuraments a ciutat eren molt àgils però el panorama canviarà” assegura.
L’expert afirma que “haurem d’analitzar l’impacte de la baixada del canal Horeca, ja que abans de l’arribada del covid, de cada 10 lliuraments en ciutat 4 tenien al canal Horeca com a destinatari i 1 a l’e-commerce i algunes estimacions apunten que entre un 20% i un 40% del canal Horeca no obrirà“. En paral·lel, explica que “s’està fomentant l’ús del vehicle particular, fet que comportarà una major congestió de trànsit i a aquest punt cal afegir que hi haurà més entregues a domicili, de manera que serà un procés més capil·larizat que fa uns mesos, i això tindrà conseqüències directes en la logística“.
García apunta un diagnòstic: “haurem de reinventar el lliurament, implementant plataformes més col·laboratives i creant estàndards per unificar criteris, especialment en l’última milla, en què es comparteixin recursos i on es posin en marxa solucions alternatives com casellers, hubs urbans i altres alternatives com la possibilitat de compartir camions“. “Això és un repte que hem d’abordar de manera sistèmica, ja que la ciutat és un ecosistema i la logística són les venes d’aquest ecosistema, i si alguna cosa positiva ha tingut aquesta crisi és que s’ha posat en valor i s’ha reconegut el paper protagonista que té la logística. Ha estat i serà un bon moment per atraure talent de perfils molt diversos per repensar nous models de negoci en un sector altament multidisciplinari” conclou l’expert.
Per la seva banda, Pedro Gil reforça la idea de logística col·laborativa i afegeix la polivalència com a qüestions clau, especialment en el sector de l’alimentació: “s’ha de fomentar la utilització de vehicles amb capacitat frigorífica perquè puguin atendre qualsevol demanda davant una baixada brusca d’activitat, en sectors relacionats amb la temperatura ambient: oci, tèxtil, llar, automoció. De la mateixa manera, s’ha de fomentar la logística col·laborativa entre carregadors i transportistes per reduir l’aire transportat, tenir agilitat davant la variabilitat de la demanda i guanyar eficiència en l’economia i medi ambient“.
Innovació en la recerca de major sostenibilitat
L’estandardització d’envasos i embalatges contribueix a una major eficiència del procés, però el repte fonamental segueix sent com ser més sostenibles. L’augment de l’e-commerce ha tingut com a conseqüència una major generació d’envasos i embalatges, amb el perjudici que suposa en termes de sostenibilitat. Aquesta situació obre una porta per a la innovació, en la mesura que cal veure com aconseguir ser més eficients amb menys recursos i com aconseguir el mínim impacte mediambiental sense renunciar a la rendibilitat. Per Ramón García, “en aquest context de crisi hem de fer un esforç per seguir investigant i innovant en noves solucions i les polítiques han d’anar encaminades a buscar solucions per eliminar causes i no només pal·liar efectes“.
El portaveu del CEL també posa sobre la taula el replantejament de si les cadenes de subministrament actuals són vàlides o cal buscar noves fórmules, amb cadenes de subministrament més curtes, relocalitzant la fabricació a Europa o a Espanya per apostar per la proximitat en lloc de dependre de subministraments o productes d’Àsia. Davant aquest escenari la pregunta és com seguir sent competitius, i en aquest punt, tot el que té a veure amb la R+D, l’automatització de processos i la recerca de talent serà fonamental. García també rescata la possibilitat que Espanya es converteixi en un hub logístic de primer nivell per situació geopolítica, avantatge competitiu que ajudaria a pal·liar les pèrdues que s’estan produint a nivell econòmic.
Per la seva banda, Pedro Gil augura un augment del consum de proximitat, referent tant a l’aprovisionament com a la distribució, i una modificació dels fluxos naturals de transport a causa de l’alteració de la demanda interna ja que, segons l’expert, els patrons estacionals i els comportaments en el consum en els propers mesos no respondran a històrics, augmentant els quilòmetres en buit i encarint els costos de transport a mig termini.
Des de Día Group apunten algunes tendències de futur a contemplar: configuracions especials de vehicles que maximitzin les càrregues, augmentant rendibilitats als operadors i reduint costos als carregadors, al mateix temps que facilitaran la reducció d’emissions de GEI; la potenciació de les energies alternatives, piles d’hidrogen i vehicles elèctrics; i, en termes generals, una major automatització i digitalització dels processos en tota la cadena de subministrament.
No tot canvi viscut recentment es convertirà en un canvi estructural a futur, però el que és cert és que la nova normalitat que ja estem vivint està generant canvis importants en el sector logístic. La logística col·laborativa i la posada en marxa d’estratègies comunes cobrarà especial importància davant d’un futur que presenta reptes als quals fer front, però a la vegada, oportunitats per millorar i optimitzar tota la cadena de subministrament. Hispack seguirà sent el punt de trobada per impulsar i donar a conèixer iniciatives, aliances estratègiques i projectes ambiciosos en un sector que ha demostrat la seva força i resiliència en moments difícils.
Cristina Benavides, col·laboradora d’Hispack
