El nou Reglament europeu d’envasos i residus d’envasos, aprovat recentment en el Parlament Europeu i una vegada que el Consell de la UE el ratifiqui oficialment, serà d’obligat compliment per part dels Estats membres. La seva entrada en vigor comportarà ajustos en el Reial decret 1055/2022 d’Envasos i Residus d’envàs, i introduirà en alguns casos mesures més restrictives alhora que estendrà els terminis en algunes d’elles fins a 2040.
César Aliaga, responsable de la Unitat d’Envasos i Economia Circular d’ITENE, va explicar a Hispack les novetats d’aquest nou reglament. En paral·lel, la indústria del sector de l’envàs i l’embalatge està treballant per a adoptar aquests canvis i com a mostra, la fira barcelonina va comptar amb la participació de diverses empreses que van posar sobre la taula les seves estratègies per a fer front a aquests reptes legislatius enfocats a la millorar la sostenibilitat.
El nou reglament, a examen
- Els objectius d’aquest reglament són similars als del Reial decret però amb matisos. Per tant, cal tenir en compte que la legislació espanyola de fa dos anys estarà supeditada al que diu el reglament.
- El propòsit del reglament és el de reduir l’impacte dels envasos en el medi ambient i els capítols més importants són les definicions, la lliure circulació i cinc eixos, que són els mateixos del Reial decret: prevenció, reutilització, reciclabilitat, compostabilitat i contingut en reciclat.
Lliure circulació
El nou reglament afirma que els Estats membres no prohibiran, restringiran o obstaculitzaran la comercialització d’envasos que compleixin amb els requisits d’aquest reglament. Davant aquesta situació, què ocorre si un estat restringeix alguna cosa que el reglament no prohibeix? A priori no és possible, perquè aniria en contra del reglament. Ara bé, dificultar, posar un impost i gravar, per exemple, ja no seria prohibir com a tal. Llavors en aquesta escala de grisos es podran veure moviments legals.
Reducció
Davant aquest escenari, hi haurà molts aspectes legals que caldrà revisar. Per exemple, la reducció. En relació a la reducció en 2030 cada unitat d’envàs haurà de reduir-se al mínim. És a dir, al mínim necessari perquè compleixi la seva funció i caldrà demostrar-ho, justificant que realment s’està utilitzant la mínima quantitat necessària d’envàs.
No es comercialitzaran envasos amb doble paret, fons falsos o capes innecessàries. I també es reduirà al mínim necessari l’espai buit, que sobretot afecta a envasos de venda, envasos agrupats i envasos de transport.
També s’esmenten els PFAS (substàncies per- i polifluoroalquilades), un tema que està en primera línia. Concretament aquí es parla de restricció per a envàs alimentari i és 25 ppm per a PFAS concrets, excloent els polimèrics, 50 ppm per a concrets, tant els no polimèrics com els polimèrics, i la suma de tots, 250. Però caldrà veure com queda finalment, perquè hi ha legislació que ho està prohibint al 100% en qualsevol aplicació d’envàs per a 2026 i aquí el nou reglament és menys restrictiu que altres documents.
També es diu que els Estats membres hauran de reduir els envasos generats per càpita, en aquests percentatges. Per tant, cada Estat membre probablement legislarà per a poder arribar als seus objectius.
Reutilització
L’envàs ha de ser dissenyat per a ser reutilitzat o emplenat en múltiples ocasions, amb el major nombre possible de viatges o rotacions. També per a poder-se buidar o descarregar, així com amb la possibilitat de ser reacondicionat. El reglament ha marcat objectius concrets per a begudes alcohòliques i no alcohòliques, per a envasos terciaris i per a caixes d’agrupació, i s’exclouen les caixes de cartó.
Els envasos de transport entre seus hauran de ser reutilitzables. Aquí es parla d’envàs industrial entre plantes productives o també per a transportar productes entre diversos agents del mateix país.
Reciclabilitat
En aquest sentit, el cas d’Espanya és més senzill: en 2030 tot haurà de ser reciclable.
El més destacat és que en 2030 tot haurà de ser reciclable per disseny i en 2035 reciclable a gran escala. I què és reciclable per disseny? Bàsicament és que el disseny de l’envàs i els seus components garanteixin la seva reciclabilitat amb processos de recollida, classificació i reciclatge comprovats en un entorn operatiu. Per a poder avaluar si un envàs és reciclable per disseny o no hi haurà unes guies que es publicaran en 2028.
En 2038, tot el que estigui per sota del 80% no es podrà comercialitzar. Hi ha algunes excepcions ja que no tots els envasos hauran de ser reciclables: envàs primari i embalatge exterior de medicaments que preservin la qualitat, alimentació infantil, mercaderies perilloses i també queda exclòs de moment la fusta lleugera, suro, teixit, cautxú, ceràmica, porcellana i cera. Els envasos minoritaris també estaran exclosos.
Un últim punt important són els envasos innovadors, que estaran exempts durant 5 anys. És a dir, si una empresa fabrica un envàs amb un nou material i demostra que és un envàs innovador i que té una funcionalitat diferent, durant 5 anys estarà exempt de ser reciclable.
Reciclat
El contingut mínim de material reciclat post consum serà el següent:
- Envasos de PET sensibles al contacte: 30% mínim en 2030 i 50% mínim en 2040.
- Envasos diferents al PET, també de contacte: 10% en 2030 i 25% en 2040.
- Ampolles de plàstic de begudes d’un sol ús: 30% en 2030 i 65% en 2040.
- Envasos de plàstic diferents: 35% en 2030 i 65% en 2040.
També hi ha excepcions: envàs primari i embalatge exterior de medicaments, plàstic compostable, mercaderies perilloses, envàs de mercaderies perillosa, alimentació infantil i matèria primera.
Compostabiltat
Hi ha una obligació d’aquí a tres anys perquè siguin compostables obligatòriament les bosses de te, càpsules de cafè de filtre rebutjada, etiquetes adherides a les fruites i hortalisses i bosses de plàstic molt lleugeres. L’Estat membre té la possibilitat d’ampliar aquesta llista.
Les empreses expliquen la seva experiència
Moderada pel director de Transferència Tecnològica i Mercat d’ITENE, Carlos Monerris, la taula rodona “Avenços cap a la publicació del Reglament Europeu d’Envasos i Residus d’Envasos. Estratègies per al 2025-2030-2035-2040” va comptar amb la participació d’Alberto Lozano, Sanior Procurement Manager – Packaging Containers de Suntory Global Spirits, Alejandra Navarro, Sustainability Packaging Manager de Reckitt, i Jesús López, Gerent Branding and Packaging de Lidl.
Quin és el major repte que planteja el Reglament per a les vostres companyies?
Alejandra Navarro: el repte més gran el tindrem en el punt de reciclabilitat. Sobretot, perquè el concepte i la tecnologia van canviant segons la regió, però anem pel bon camí.
Alberto Lozano: ens centrem en ampliar el percentatge de reciclatge, a ampliar la reciclabilitat dels nostres envasos i promoure la sostenibilitat. La funció més important que hauria de tenir aquest reglament és cap al consumidor més que cap a les empreses. Les tres empreses estem conscienciades però necessitem explicar al consumidor com cal tractar el residu i, sobretot, comptar amb el suport de les institucions perquè es dugui a terme aquest reciclatge.
Jesús López: el nostre repte és la reciclabilitat. Aquí necessitem solucions per a determinats materials, per a determinats envasos, unes solucions que no creuin una línia vermella, que és la qualitat i vida útil del producte. Aquí el nostre compromís és ferm amb la reducció del desaprofitament alimentari.
Quines estratègies heu definit per al compliment dels requisits marcats?
Jesús López: Lidl, com a part del grup Schwarz, és un retail compromès amb la sostenibilitat. Ja en 2018 ens unim a la fundació Ellen Mac Arthur i subscrivim la New Plastics Economy. Aquí ens marquem uns objectius que en molts casos són més ambiciosos que el Reglament Europeu o que el Reial decret Español i aquests objectius els englobem dins de la nostra estratègia Reset Plastic. Per exemple, pel que fa a nivell de reducció de plàstic, en 2025 aconseguirem un 30% menys de plàstic respecte a 2017. Com a part del compromís de reduir el desaprofitament alimentari, envasem l’estrictament necessari en plàstic. Estem ja en més d’un 40% del nostre assortiment a granel o amb materials alternatius.
Alejandra Navarro: a Rekitt tenim tres objectius. De cara al 2025 ens hem proposat tenir de mitjana un 25% de PCR (plàstic reciclat) en tots els nostres envasos i embalatges, i en 2030 aconseguir que tot el nostre embalatge sigui 100% reciclable o reutilitzable. I el tercer objectiu i més important per a mi perquè cobreix gran part del nostre treball és reduir la nostra petjada de plàstic verge en un 50% en 2030. No és precisament un objectiu de packaging, però va del bracet d’un objectiu global de la companyia, que és que en 2030 volem que el 50% del nostre net revenue vingui de productes més sostenibles.
Alberto Lozano: a Suntory Global Spirits ens hem proposat reduir el 50% de la nostra petjada de carboni en 2030 i també que tots els nostres envasos siguin 100% reciclables, segons el nou reglament, i que continguin un 40% de reciclatge aquest any i un 60% de reciclatge, en 2040. Això ho portem desenvolupant des de fa temps però necessitem ajuda. Necessitem als nostres proveïdors, als nostres consumidors i, com he dit abans, el suport institucional és imprescindible.
Quin nivell de reciclabilitat heu aconseguit en els vostres envasos i quines accions us esteu plantejant per a aconseguir el percentatge que marcarà el reglament?
Jesús López: actualment estem en un 44% de reciclabilitat. Estem passant de films multicapa o envasos compostos de diversos materials a solucions d’embalatge monomaterial. En reciclabilitat, des de 2019 estem revisant tot l’assortiment per a incrementar aquesta taxa de reciclabilitat. Per exemple, una fita que hem aconseguit és eliminar tot el plàstic negre dels nostres envasos per a facilitar el reciclatge d’aquest plàstic.
Alejandra Navarro: actualment estem una mica per sobre del 70%, que és un bon percentatge, però encara estem molt lluny d’aquest 100%. Les principals accions que tenim obertes s’enfoquen sobretot als envasos flexibles perquè en aquest camp veiem oportunitats per a innovar. També en les monodosis, per ser envasos flexibles i per la grandària que tenen.
Alberto Lozano: hem dut a terme un estudi que llança unes dades del 88% de reciclabilitat. Hem de continuar treballant en altres aspectes, però anem acostant-nos a aquest objectiu d’aconseguir el 100% de reciclabilitat en 2030, que estem convençuts que aconseguirem. Per a les marques espanyoles com DYC i Larios recentment aprovem en el laboratori una peça per a aconseguir una reciclabilitat total i estem començant a implantar-la en les nostres línies d’embotellat. Esperem poder dir abans que acabi l’any que el nostre whisky DYC i la ginebra Larios tenen un embalatge 100% reciclable. Això és un gran avanç perquè aquesta era una peça bimaterial, dos polímers, que en la separació de materials es rebutjava. No per grandària, sinó per la barreja de polímers. Això farà que, amb la mateixa grandària, un únic polímer el puguem recuperar i siguem 100% reciclables.
Quines són les assignatures pendents?
Alberto Lozano: crec que a nivell d’empreses i cadena de subministrament hem de comunicar-nos millor i unificar els criteris. I, sobretot, demano a les institucions globals més suport. A més, hem de dur a terme un pla de conscienciació perquè els consumidors no coneixen el 100% dels materials o com es comporten, així com on s’han de tirar perquè puguin ser reciclables.
Alejandra López: moltes de les coses que necessitem fer no les podem fer sols, necessitem suport i necessitem recursos.
Jesús López: que es fomenti la recerca en matèria de reciclabilitat, que també existeixin ajudes, incentius a l’empresa, especialment a la petita i mitjana empresa per a canviar maquinàries, per a canviar línies de producció i adaptar-se a nous materials i a nous envasos. Tenim més clar el full de ruta i ara hem de treballar tots junts: indústria, retail i tota la cadena de subministrament, inclosa l’administració. Hem de treballar per a aconseguir aquests objectius i els nous que vindran.
Cristina Benavides, col·laboradora d’Hispack
