Tancar

Tornar a la secció Actualitat i notícies

Com es poden implementar criteris de sostenibilitat en tota la cadena de valor del packaging? Empreses i consumidors estan conscienciats per invertir i pagar més per envasos i embalatges més sostenibles? Parlem amb alguns dels experts d’empreses de gran consum que van assistir a la taula rodona que va tenir lloc a Hispack 2024 sobre sostenibilitat en les seves respectives àrees de negoci.

Participants:

Amaya Prat, directora de Sostenibilitat i Innovació del Grup Ametller Origen, grup català d’empreses agroalimentàries.

Ferran Vaqué, gestor de Projectes de la Divisió Domèstica de Proquimia, fabricant i proveïdor de productes de neteja industrial i professional, especialitzat en productes concentrats en càpsules hidrosolubles.

Miquel Campmany, responsable de Comunicació al Consumidor i Marketing Capability de Nestlé, grup multinacional suís d’alimentació i begudes.

Ricard Romero, director de Marketing de Vallformosa, celler del Penedès, referent a nivell nacional en la producció i venda de vins espumosos.

El consumidor està disposat a pagar més per un packaging més sostenible?

Amaya Prat, Grup Ametller Origen

En el nostre cas no ens ho plantegem des d’aquest punt de vista. Per a nosaltres, la sostenibilitat és un repte que apel·la als governs, a les empreses i als consumidors. És a dir, ha de ser un compromís conjunt de la societat.

La sostenibilitat no és només ambiental sinó també econòmica, ambdues tenen camins convergents. En aquest sentit, tenim diverses barreres. Una d’elles és l’economia d’escala del sector del reciclatge, de la recuperació d’envasos i de la reutilització, perquè encara no hi ha estructures de cadena de valor intermèdia. És cert que amb la nova normativa de la Plastic Tax i el Reial decret d’Envasos i Residus d’Envasos estem centrats en l’ús de material reciclable i reciclat. Tanmateix, busquem plàstic reciclat, però no sempre hi ha i això és un inconvenient per a totes les empreses, però intentem que això no repercuteixi d’una manera dramàtica en el consumidor, evidentment perquè no seria just.

El consumidor veu amb bons ulls la reducció del plàstic d’un sol ús, el fet que l’envàs tingui un percentatge de material reciclat i que estiguem fomentant els envasos reutilitzables.

El repte del sector vitivinícola per a guanyar terreny en sostenibilitat

Ricard Romero, Vallformosa

En un sector tradicional com el vi, amb hàbits molt arrelats, el 70% de la petjada de carboni la genera el packaging. On realment podem incidir és en el transport, un gran emissor de CO₂, perquè la solució fàcil seria canviar el packaging, però l’envàs, l’embalatge i l’etiqueta formen part de l’evolució del producte. És a dir, un vi no evoluciona de la mateixa forma en el cristall que en un altre material, i aquesta raó apel·la a una barrera relacionada amb la qualitat del producte.

Estem treballant l’impacte ambiental de la part del transport, i en paral·lel, estem intentant reduir el pes i gramatge de les ampolles i no tant en els materials. A menor pes menys emissions, però així i tot, hi ha altres reptes perquè en països productors vinícoles com Espanya, França i Itàlia no tenim la consciència de consumir un producte tan típic com el vi, tan arrelat a la cultura, fora dels formats més tradicionals.

Llavors, què costarà més? Explicar-li al consumidor els beneficis de beure vi en llauna i conscienciar-li sobre aquest tema? O costarà més convèncer a la cadena de subministrament perquè hi hagi una recollida selectiva per a una posterior reutilització en lloc de fondre l’ampolla, que això generaria molta més petjada de carboni? La meva reflexió i pregunta és què és més fàcil dins del difícil: canviar un hàbit de consum o un canvi operatiu i logístic de la cadena de valor, especialment en sectors com l’hostaleria?

Les bones pràctiques de les marques: tot el que es diu que és sostenible ho és?

Ferran Vaqué, Proquimia

A Proquimia estem certificats amb la IFSHPC, una acreditació que transmet als supermercats la certesa que s’estan duent a terme bones pràctiques internament, des de la producció al que apareix en l’etiquetatge. Per exemple, si informem que el producte és vegà, hem de tenir uns estudis que demostrin l’origen de totes les matèries primeres. O si dic que un producte és per a roba blanca i de color, realment ha d’haver-hi un estudi darrere que el certifiqui. Per tant, hem d’assegurar-nos que realment les marques no s’aprofiten del context de sensibilitat cap a la sostenibilitat practicant el greenwashing.

Per a nosaltres, actualment la sostenibilitat continua sent un avantatge competitiu, però ens agradaria que no ho fos perquè hi ha moltes altres empreses que no ho estan fent. Així mateix, creiem que és responsabilitat de tots arribar a un punt on la sostenibilitat no sigui una característica diferencial, sinó que sigui un must practicat per totes les empreses.

I pel que fa a globalització, apostem per treballar amb proveïdors d’envasos locals perquè no tindria molt sentit que, per exemple, estiguéssim venent productes ecològics i que compréssim els envasos a la Xina. A més, la majoria dels nostres productes compten amb el certificat Eco Label perquè seria incoherent que un producte que per composició fos ecològic es vengui amb un pack que no ho és.

Un problema que ens trobem és que la normativa, moltes vegades, ens exigeix uns certs requeriments de seguretat que no podem complir amb determinats materials. Per exemple, actualment, per als detergents en càpsules és imprescindible que el tancament sigui a prova de nens i que compleixi amb l’ISO 8317. En aquest cas, amb material compostable no existeix aquesta solució. Quan es va dur a terme aquest canvi legislatiu, nosaltres vam haver de canviar una altra vegada l’embalatge, intentant adaptar-nos. Per tant, la normativa pot frenar les iniciatives sostenibles

Com parlem de sostenibilitat al consumidor?

Miquel Campmany, Nestlé

En el nostre cas utilitzem molt el canal digital, xarxes socials i la pròpia web. En aquest sentit, qui té una botiga té un tresor. L’avantatge dels retailers és que poden proporcionar una gran quantitat d’informació al consumidor en els punts de venda. A Nestlé vam fer una prova a la botiga que tenim a la fàbrica d’Esplugues, redecorant-la al voltant del concepte de sostenibilitat. D’aquesta manera duem a terme un pilot preguntant-nos com explicaríem la sostenibilitat, com explicaríem el que fem en cadascuna de les categories, els materials que utilitzem i els missatges.

Ricard Romero, Vallformosa

En el nostre cas, una cosa que cada vegada practiquem més és sumar-nos a iniciatives que ja d’algun mode tenen la sostenibilitat com a bandera. Recentment hem aconseguit el distintiu B Corp, convertint-nos en el primer celler a Espanya a obtenir aquesta certificació.

Per posar un exemple, quan hem comercialitzat llaunes, intentem no solament parlar del benefici que l’envàs ofereix al consumidor, sinó també dels avantatges de les llaunes per al medi ambient com l’alumini com a material infinitament reciclable, el poc espai d’una llauna respecte al d’altres contenidors, etc.

Les marques tenim aquest tipus d’informació que el consumidor no té, amb la qual cosa tenim l’obligació i la responsabilitat d’educar, i explicar molt bé el que fem perquè arribi de manera clara a la societat.

Cristina Benavides, col·laboradora d’Hispack